Ens trobem també, com tantes altres vegades, sorpreses pel camí com aquest castell del segle XII anomenat Kasteel van Beersel.
El viatge es llarg, unes 8h, però les magnifiques autopistes franceses i la musiqueta que posa el Pep al cotxe el fan molt portador. En mig de l'autopista fem un parell de parades, a la primera la policia duanera ens atura a una àrea de servei i ens demanen si duem drogues i armes. Sembla que l'estat d'ànim des francesos esta bastant tocat pels darrers atemptats terroristes. Recordo que la Joana m'ha col·locat un munt de fardos del seu amic Pol i comencem a patir que no duguem alguna cosa rara. Per sort no registren i ens deixen marxar.
La segona es per a dinar una mica i fer "gazole" al centre comercial d'ULIS 2. Cal dir que val molt la pena sortir de l'autopista i fer benzina en un centre comercial. Es molt mes barata (fins a un 20 o 25%).
El nostre hotelet es a uns 30 km de Rocamadur, en un poblet molt petit anomenat Anglars-Nozac al Departament de Lot, que fa uns quants anys ja haviem visitat (Cahors, Catus, Sant Cirq Lapopie, ...).
Hi arrivem cap a les 7 de la tarda. El GPS ens du cap a un cami equivocat en un bosc i preguntem a una gent que hi ha en una casa. "Mon petit enfant vous acompagnera dans sa mobylette" va dir el pages tot cofoi. El petit Hugo ens va acompanyar a l'hostalet que era ben be a 2 km d'alla, i quan ens va deixar va aprofitar per accionar un petit dispositiu de "sa mobylette" per començar a petardejar i fer el crapula per alla.
Anem a passar la resta de la jornada a Rocamadur, on gaudim de la bellesa del poblet i els monestirs clavats literalment a la muntanya. Sopem a gust en un restaurant a L'Hospitalet, el poble adossat a Rocamadour, i anem a descansar. Dema toca l'esprint final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada