Comencem de bon matí anant al forn Bakker Out a comprar pa i una mica d'esmorzar. Es un forn del segle XIX al que els Reis d'Holanda han donat d'Oficial. El tenim ben a la vora del barco, nomes creuar el pontet.
A les 8.30 ja som a Amsterdam retrovant la Joana que s'incorpora, de manera definitiva, als Dos a la Carretera. Ja som Tres doncs. Millor regal pel papa en el dia dels seus 51 impossible!
La primera parada es a Zaanse Schans, un poblet preciós molt a prop de Amsterdam que impresiona per la quantitat de molins que te al voltant del llac interior (IJsselmeer) d'Holanda. Es la trovalla del dia. A Zaanse Schans fem una volta i ens barrejem amb un grup de japonesos que fan una cata de formatges. Una holandesa que es al mostrador sent dir a la Joana "m'ha mirat raro" i es posa a riure abans de confesar que era valenciana. Els formatges que tastem son molt bons però hem de seguir la tribu de japonesos cap a fora. Allà ens separem i continuem el passeig pel nostre compte fins als últims molins. Apustuflant. Abans d'acabar el tomb trobem, per casualitat, la botiga primigènia Albert Heijn, el mercadona d'Holanda.
A mig mati visitem Volendam-Edam amb una pluja cada cop mes incessant. La part mes sorprenent del poc que varem veure allà va ser la esglèsia catòlica on es feia una misa a les 10.30 que estava a rebossar d'autoctons (en dijous!). A la vora hi ha el cemintiri de Volendam que no varem poder evitar xafardejar. Atès que els holandesos son la gent mes alta d'Europa, ens va sorprendre molt la quantitat de minilàpides que hi havia. Un grup d'elles era d'un grup important de joves que varen morir el 1/1/2001 suposadament en algun desastre o accident de Cap d'any. Una mica corprenedor. Volendam ens va decebre, una mica pel cansament i la pluja, i la resta per l'efecte Port Aventura que tenia: tot eren botigues de records per turistes.
La visita enginyeril va ser la guinda del matí. A Holanda, una tercera part del pais es sota el nivell del Mar. Tenen una gran quantitat de dics, dels quals el mes famós es el Afsluitdijk, que separa l'Atlantic del llac interior anomenat IJsselmeer. Va construir-se al 1932 de fang i roca, i te 33 km de llargada, passant-hi per sobre una autopista.
El funcionament es molt semblant al d'un pantà, però amb l'inconvenient de que la part interior es al mateix nivell (si no inferior) que la exterior: El IJsselmeer es d'aigua dolça alimentat per varis rius, entre els quals hi ha l'Amstel. Te una profunditat màxima de nomes 5,5m, i un joc d'excluses als extrems del dic permeten evacuar l'aigua aprofitant quan el nivell del Atlantic es inferior. Ates que es preveu que el nivell del Atlàntic comenci apujar de mitja per l'escalfament global, a Holanda ja es comença a pensar en alternatives per evacuar l'aigua del llac.
El dinar/celebració dels 51 del Marcel el varem fer a Haarlem, una preciositat de ciutat mitjana amb canals i carrerets preciosos. "A must visit" que dirien alguns.
Acabem la jornada a una zona perro-flauta de Amsterdam anomenada Noordlitcht que la Joana insisteix que visitem. Es un compendi de mercats, bars i zones varies que no sabria com etiquetar, el sumum dels "jipits" d'Amsterdam. El Bar on fem les cervesetes es molt xulo, tot sigui dit.
Finalment tornem a la Joana a casa seva de Amsterdam i ens acomiadem fins l'endemà, quan ens retrobarem per visitar, ara si, Amsterdam a full. Abans, un soparet a la barqueta'l Joost no està de mes.
PS: Val a dir que no tot es perfecte a Holanda. En especial, les obres en carretera estan mal planificades. Tallen una autopista per complet sense donar passos alternatius. Aleshores el GPS s'empenya en dur-nos llavors per un lloc que es impossible de passar-hi. A baix aquestes coses no es fan aixi ... alguna una cosa bona haviem de tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada