12/8/2016 (Dia 4): JR Smith

El Joost ens deixa un parell de bicis amb les que passarem tot el dia per Àmsterdam. La Joana te la seva propia que va comprar als gitanos. Podeu trovar la ruta a Tour-Verd 2016 E15: Amsterdam

Sortim de la barqueta'l Joost a les 7.45 de bon mati per trovar a la Joana a les 8.30. El passeig fins a Àmsterdam recor el riu Amstel i es d'allò mes bonic. Passem per la vora de cases i racons realment increïbles, inclosos un parell de Molins de vent, un dels quals es a la vora d'una escultura dedicada al Rembrandt.

A Àmsterdam ens reunim amb la Jo i comencem a voltar amunt  i avall, pontets, carrils bicis, carrils tramvia, aceres, ... res es un impediment per la troupe. Visitem la casa de l'Anna Frank per fora quan encara no es ni oberta. El Joost ja va intentar comprar-nos uns tiquets però estaven esgotats per tot el mes d'agost. Al matí tothom que entra es per que ha comprat online i a la tarda es veu que pots estar dos hores fent cua. Visitem també altres llocs de Àmsterdam dels que no puc reproduir ara el seu nom. Un d'ells es la casa mes estreta del mon (canal Singel, 7), la façana de la qual es ocupada per una única porta d'una fulla.

Passegem en bici per tot arreu, visitant punts aleatoris com la borsa o un museu de curiositats del que no recordem el nom. En ell hi ha una reproducció animada de l'home mes alt que es coneix. Feia 2.72m.

La Joana ens du al Caffe Tijsen i, tot caminant en una de les nostres passejades bikeless alla a la vora d'una oficina del Rabobank, el Pep es posa a cridar com si li hagues agafat un atac de peritonitis aguda: "El jeier smith el jeier smith!". La Joana i jo ens varem preocupar pero varem veure com assenyalava un negre-armari que entrava a una oficina bancaria. Era el JR Smith dels Cleveland Cavaliers, campions de l'anell de la NBA d'aquest any remuntant un 3 a 1 (dades aportades pel Pep, gràcies Pep), i el seu ídol durant tota aquesta temporada. El varem esperar a la porta de l'oficina i quan va sortir el Pep s'hi va abraonar i, en un angles malagueny quasi perfecte, li diu: "ar iu jeier Smith? ... can ai teik a foto uiz iu?". De forma totalment abnegada el jeier va accedir i el Marcel els fa la foto.

El nostre objectiu a Amsterdam es mimetizarnos amb els amsterdamencs i afededeu que ho hem aconseguit. Arribades les 14.30 no feiem res mes que cagar-nos en els turistes que es creuaven en el nostre carril bici o remenar mercats cutres on no paren els turistes.

Varem dinar pasta al Vapiano on no deixa de sorprendre'ns que al bany d'homes hi ha, damunt de cada urinari, una foto d'una dona. Facilita això la inspiració quan no surt el rajolí en èpoques de fred? ... a saber. La tarda la varem dedicar a visitar la zona roja, Begijnhof que es la zona mes antiga de Amsterdam

i el Vondelpark  on varem passejar i fer una bona migdiada.

La Joana i el Pep varen aprofitar els moments de descans del Marcel per a desencadenar una creativitat continguda massa dies: fotografia i dansa.

Cap a les 6 ens acomiadavem de la Jo, que havia d'anar al banc, i el Pep i jo varem agafar el camí de tornada per l'altra banda de riu. A Ouderkerk aan de Amstel varem fer una cervesa i una cola continuant en la nostra mimetització tulipana gaudint a ultima hora de l'entorn poc imaginable per uns iberics de secà.