Sortim de Bon matí de Dijon per anar cap a Nancy, que visitem molt ràpidament. Es una ciutat molt senyorial amb palaus com els dels Ducs de Lorrena, que ens encanta. Te aquell caire europeu que tenen tantes altres ciutats i que, tant el Pep com jo, coincidim en que no tenen les aspanyoles. S'ha de visitar Nancy.
Despres tirem cap a Luxemburg, mes que res, per aquella coseta de que puguem dir que hi hem estat. La ciutat ens sorprèn per lo bonica que es tambe. Dinem sota el Pont Blau que està d'obres, sota els bastiments, perquè es posa a ploure. La foto del Pep sucant pa amb tomata dona fe de l'apat improvisat.
Sortim cap a Maastrich atravessant una part de Bèlgica (Lieja). Maastrich es una ciutat petita pero preciosa creuada per un riu navegable molt ample anomenat Mosa i plena de racons preciosos. Te un cert caire estudiantil. Ens comença a envair, tant al Pep com a mi, la sindrome de Stendahl.
Finalment arrivem al destí ben cansats, Ouderkerk aan de Amstel, on ens espera la Nicolette per a donar-nos les claus de la que serà la nostra llar durant els propers 4 dies. la barqueta'l Joost!
Outderkerk aan de Amstel es una petita vila residencial al Sud de Amsterdam d'uns 8000 habitants. El nostre barquet es just on el riu Bullewijk arriba al Amstel sota l'unic pont llevadís actuat manualment a tota l'àrea de Amsterdam. Una cucada.
Son inevitables algunes comparacions amb el que coneixem de mes al Sur. El respecte dels limits de velocitat a les carreteres, la netedat, la tranquilitat de la gent, la confiança en deixar les bicicletes al carrer sense mes. Un no pot evitar imaginar que passaria en qualsevol daquests llocs si deixessim un grup de gitanos dels nostres i una furgoneta en qualsevol d'aquests llocs tant insultantment perfectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada